EL VELL POETA

Fixa’t com arriba
el vell poeta.
Fa cara de cansat,
es recolza en la néta.
La nena li diu
al vell poeta
que li cauen a terra
totes les lletres.
I les emocions
de color violat
giren en l’aire
com un penell agitat.
Fixa’t com tremola
el vell poeta.
Les seves paraules ressonen
com ferides secretes.
Amb passes cansades
el vell poeta
travessa en silenci
carrers i placetes.
I al cel hi pinta
el vell poeta
la lluna verda,
Blaus, els cometes.